Benvinguts!
Aquest Blog està dedicat a el reportatge de català sobre les protectores.
Volem donar especial gràcies a les protectores de arreu de Catalunya que ens van respondre a les nostres preguntes.
Elvira Fina
Natalia Sellés
jueves, 20 de noviembre de 2008
REPORTATGE
Heu pensat alguna vegada on va un gos abandonat? 
Si te la sort de no morir, te varies opcions: la primera és que algú el trobi i se’l quedi, però si aquesta persona no pot quedar-se’l pot: o be portar-lo a la gossera o be a la protectora.
Però, quina diferencia hi ha entre una gossera i una protectora?
Una protectora, a diferència de les gosseres, t’assegura que els animals que allí entren no seran sacrificats a no ser que el seu estat sigui molt greu o pugui crear conflictes importants.
També aclarir que moltes protectores directament no accepten gossos amb problemes d’agressivitat. En canvi, si que accepten gossos malalts, als quals donen atenció veterinària i en casos de malalties cròniques, solen donar ajuts a les famílies que els adopten, com per exemple, pagar els medicaments que requereix.
Les protectores no tenen ànim de lucre, i pràcticament es podria dir que els seus propietaris perden diners amb el servei que donen. Encara que estiguin subvencionades per la generalitat, molts diners arriben gràcies a simpatitzants i l’ajuda del voluntaris que treballen sense cap tipus de remuneració fent feines com passejar els gossos, dóna’ls-hi una mica de l’estima que necessiten i netejar les instal·lacions.
La principal feina de les protectores és la de recollir els animals abandonats, siguin del carrer o de particulars, i buscar una nova família per l’animal i en molts casos també s’ocupen de moltes de les xerrades y feines de conscienciació de la zona que tracten sobre els animals.
En el cas dels gats, com que aquests solen viure en petites colònies pel carrer, es solen encarregar d’esterilitzar-los fent així que la població de gats de carrer no creixi desmesuradament.
D’aquesta manera podríem dir que els seus objectius són els següents:
Educar per tal de aconseguir el respecte als animals; concienciar de que un animal és més que una joguina i que abandonar-lo només comporta problemes i finalment fomentar les adopcions
Afortunadament a Catalunya, cosa que no passa en altres comunitats autònomes, existeix una llei de protecció animal que dicta que no està permesa la sacrificació d’un animal sense motiu.
Per això, si algun dia penseu en tenir un animal de companyia, penseu, encara que només sigui un instant, en adoptar-lo.
Ell t’ho agrairà per la resta de la seva vida.
Si te la sort de no morir, te varies opcions: la primera és que algú el trobi i se’l quedi, però si aquesta persona no pot quedar-se’l pot: o be portar-lo a la gossera o be a la protectora.
Però, quina diferencia hi ha entre una gossera i una protectora?
Una protectora, a diferència de les gosseres, t’assegura que els animals que allí entren no seran sacrificats a no ser que el seu estat sigui molt greu o pugui crear conflictes importants.
També aclarir que moltes protectores directament no accepten gossos amb problemes d’agressivitat. En canvi, si que accepten gossos malalts, als quals donen atenció veterinària i en casos de malalties cròniques, solen donar ajuts a les famílies que els adopten, com per exemple, pagar els medicaments que requereix.
Les protectores no tenen ànim de lucre, i pràcticament es podria dir que els seus propietaris perden diners amb el servei que donen. Encara que estiguin subvencionades per la generalitat, molts diners arriben gràcies a simpatitzants i l’ajuda del voluntaris que treballen sense cap tipus de remuneració fent feines com passejar els gossos, dóna’ls-hi una mica de l’estima que necessiten i netejar les instal·lacions.
La principal feina de les protectores és la de recollir els animals abandonats, siguin del carrer o de particulars, i buscar una nova família per l’animal i en molts casos també s’ocupen de moltes de les xerrades y feines de conscienciació de la zona que tracten sobre els animals.
En el cas dels gats, com que aquests solen viure en petites colònies pel carrer, es solen encarregar d’esterilitzar-los fent així que la població de gats de carrer no creixi desmesuradament.
D’aquesta manera podríem dir que els seus objectius són els següents:
Educar per tal de aconseguir el respecte als animals; concienciar de que un animal és més que una joguina i que abandonar-lo només comporta problemes i finalment fomentar les adopcions
Afortunadament a Catalunya, cosa que no passa en altres comunitats autònomes, existeix una llei de protecció animal que dicta que no està permesa la sacrificació d’un animal sense motiu.
Per això, si algun dia penseu en tenir un animal de companyia, penseu, encara que només sigui un instant, en adoptar-lo.
Ell t’ho agrairà per la resta de la seva vida.
ENTREVISTES
ANIMALS SENSE SOSTRE - GAVÀ
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Un grup de persones sensibles respecte els animals es van adonar que l’ajuntament de l’Hospitalet sacrificava els gossos passats 20 dies si l’amo no els reclamava (fa 5 anys això era legal). Al saber-ho van proposar a l’ajuntament que els hi regales a ells tots els gossos que no s’adoptessin. Al principi els repartien en altres refugis. Però després van llogar una residència canina i els portaven a la residència. Una protectora alemanya es quedaria amb els menors de 17kg, i animals sense sostre amb els de més de 17kg.
## Reben algun tipus d’ajudes?
Els ajuntaments subvencionen el servei de recollida d'animals. Tot i que resulta insuficient. Les principals ajudes provenen de donatius de socis i voluntaris.
## Qué pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Es necessiten molts voluntaris, que passegin els gossos, els respatllin, els eduquin, etc.. necessitem voluntaris que puguin cuidar a casa cadells o gossos malalts que no poden sobreviure en una gàbia, necessitem voluntaris que ens ajudin a difondre via internet els gossos que més necessiten una adopció, necessitem socis que per falta de temps i que no poden col·laborar amb el seu esforç facin donatius o apadrinin un gos a la associació per comprar material, etc.. les tasques son moltes i molt diverses i ha espai perquè cada voluntari faci allò que més li agrada o li ve de gust.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Animals sense sostre té capacitat per a 200 gossos. La veritat és que la distribució dels abandonaments es força estable durant tot l'any. Hi ha una lleugera pujada dels abandonaments als 3 mesos d'estiu però també coincideix amb un període fort d'adopcions. La gent està relaxada i animada i creu que disposa de molt de temps per educar un gos. Aquest any hem rebut una mitja de 2 a 3 gossos a la setmana, i en període de vacances entre 4 i 5. Però també hem de tenir en compte que molts d'aquests recollits al carrer seran recuperats pel seu propietari.
## La majoria dels gossos porten xip?
El 61% dels gossos que han entrat aquest any portaven xip.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
El caràcter del animal. La gran majoria dels nostres gossos són molt sociables i es porten bé els uns amb els altres. També juguem una mica amb mascles i femelles doncs et garanteixes que es portaran bé entre si. I com que tots els animals estan castrats no hi ha baralles.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Sempre hi han problemes. Es tracta d'animals amb sentiment i com les persones tenen dies bons i dolents.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (és a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Vacunes, xip, castració, desparasitació interna i externa, se’ls entrega amb cartilla sanitària, pre i post seguiment, contracte d'adopció i en cas de demanar-ho anàlisis de leishmania.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
Parlem de casos en que el veterinari diu que el gos pateix i que no hi ha cap possibilitat de cura. Si hi ha possibilitat de cura o no pateix seguim endavant amb el tractament. Així hem aconseguit que gossos d'accidents de tràfic paralítics se’n vaguin caminant a una llar. Acupuntura, operacions, homeopatia... tot es vàlid si es pot salvar un gos.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Totes. Tot pot ser una bona excusa per deixar un animal. Al·lèrgia, vacances, mal comportament de l'animal, que no menja, que menja massa, que fa pipí a casa, que s'escapa, perquè esta malalt el gos o perquè ho esta el propietari, mort d'un familiar, augment d'hores de treball, en el pis no deixen tenir gossos i els ha descobert el propietari del pis, divorcis, naixement d'un fill, entrada d’un altre gos a casa, que ha crescut massa, no ha crescut, que és un cadell molt juganer i ho destrossa tot... Sobre tot i a molt gossos perduts, que no han sigut abandonats però que el seu propietari no sap per on buscar-lo o no li interessa buscar-lo. Molta gent no coneix les protectores i no se'ls hi acudeix trucar per veure si hi és el seu gos.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
La esterilització. És l’única forma viable. cada cadell que ve al món mata un gos a la gossera espanyola (a Catalunya està prohibit el sacrifici). Entres a internet i tothom busca parella per fer criar el seu gos, només es venen i es venen camades de gossos criats a casa de forma il·legal, amb transmissió de malalties i deformacions genètiques que es transmeten als cadells que després el comprador deixarà a una gossera per deforme. Milers de persones adquirint cadells impulsivament sense conèixer el caràcter de l'animal. Regalant sense cap control ni seguiment de l’estat de salut de l'animal o de la salut psicològica de l’adquiridor. Les campanyes anti-abandonament són molt maques però no son efectives, només tapen els símptomes de la malaltia. La malaltia és la societat que gaudeix de la cria d'animals sense tenir en compte el problema social que hi ha al darrere. Perquè "jo els donaré només a bones famílies que no l'abandonin desprès" però és que tothom les dona a bones famílies i les gosseres estan plenes de gossos amb bones famílies. Si, i els adoptants ens enganyen a les protectores, que se suposa que som professionals.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Portar-los a una protectora. Que vegin el moment en que una família porta el gos al refugi. Que vegin com plora l'animal, com es fica en un racó i no vol menjar ni que el toquin, veure com els voluntaris tenen que agafar-lo en braços i animar-lo a seguir vivint, ficar-li la llauna dins la boca i fer-lo mastegar... això i cursets obligatoris de tinença d’animals.
AMICS DEL ANIMALS - DOSRIUS
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
La primera idea per ajudar als animals abandonats del nostre municipi va sorgir per NECESITAT.
Al nostre municipi hi havia tres gàbies a on s’anaven recollint tots els animals abandonats, perduts, etc... Allà se’n hi ficaven de grans, petits, cadells, malalts........Quan estava plena es buidava fins que es tornava a emplenar. L’ajuntament tenia un gran problema y llavors ja hi havia un grup de persones patint per la situació que patien els animals.
Una protectora pionera a la zona del Maresme, va apostar per una idea que de moment és la que millor funciona: no crear grans centres on emmagatzemar animals, sinó petits centres a cada poble, a on s’hi involucri per una banda l’ajuntament i de l’altre banda la protectora. El nostre ajuntament va escoltar aquesta proposta i va convocar una reunió a on vam assistir totes les persones que volíem ajudar. D’aquesta reunió va sortir un ferm compromís de col·laboració de totes les parts. D’això ja en fa més de vuit anys.
## Reben algun tipus d’ajudes?
La nostra associació rep ajudes per tres vies:
- La subvenció anual de l’ajuntament.
- Les quotes dels socis
- Donacions, Assistència a fires, Guardioles, etc...
## Que pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Qualsevol persona pot aportar la seva ajuda a la nostra associació simplement posant-se amb contacte amb nosaltres sigui via e-mail, telèfon o en el mateix centre. Qualsevol tipus d’ajuda és sempre benvinguda.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
La nostra associació recull una mitjana anual de 200 gossos amb dos pics: a l’estiu i a la temporada de caça.
## La majoria dels gossos porten xip?
Desgraciadament hi ha molt desconeixement de la llei i encara que és obligatori tenir a l’animal degudament identificat des de l’any 1998 en la majoria de casos no és així.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
Generalment solem posar a dos animals per gàbia. Sempre és més fàcil un mascle i una femella. Encara que se’ns han donat casos de tot, això és el més general. Prèviament els presentem al pati perquè puguin olorar-se, jugar. I si tot va bé, viure en el mateix espai.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Els animals abandonats solen ser infinitament agraïts per la ajuda rebuda, ja sigui menjar, una carícia, una cura... No sol haver-hi problemes de comportament un cop has avaluat amb qui pot conviure i amb qui no.
Tot i així sempre hi pot haver alguna baralla, és la nostra responsabilitat procurar que això no passi i si arriba a passar, veure quina ha sigut la causa i evitar-ho en futures ocasions. Tan pel seu benestar com per la nostra integritat física.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
La nostra Associació té un protocol d'actuació per a quan arriba un animal nou al centre, elaborat per un veterinari. Bàsicament consisteix en el següent:- Comprovació d'identificació. Sinó va identificat, implantació del microxip.- Revisió de l'estat general de l'animal.- Desparasitació externa.- Desparasitació interna.- Revisió veterinària.- Passats els vint dies legals, per si de cas el propietari ho reclama:- Vacuna.- Esterilització. - Entrada en la borsa d'adopció.Si l'animal aquesta ferit o malalt tot el protocol es posposa, fins que l'animal està en condicions d'anar fent front als diferents passos.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
La nostra Associació aquesta creada i treballa per ajudar-los. No eutanasiem animals. Només apliquem l'eutanàsia humanitària en casos d'animals terminals, que s'entengui molt clar, quan estan morint en un procés de càncer, quan el veterinari no pot ajudar-lo més i estan patint per morir. Sinó, s'intenta tot el que es pugui, per recuperar-lo.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Els casos que al·lega la gent per abandonar el seu animal són dels més dispars: Una al·lèrgia, una separació, un canvi de domicili, que no ho pot cuidar com es mereix, etc . Molt poques persones són lo realment madures i honrades per reconèixer que s'han cansat de la joguina i que ho volen deixar aparcat. Perquè adoptar un animal és incorporar un membre de quatre potes, però un membre més a la família. Donen molt a canvi de molt poc. Però hem de ser conscients que som responsables d'ells des que decidim que entri en la nostra vida. Ells no tenen res més que el seu amic humà, res més que el seu propietari i la seva vida.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
El govern, els polítics, els funcionaris... Algú és realment conscient del problema. Estem matant animals cada dia en les gosseres d'Espanya, i a la mateixa vegada, deixem que els particulars criïn indiscriminadament, que ens entrin camions plens de cadells dels països de l'est... Estem condemnant a les víctimes de l'abandonament a la pena de mort. I no només això, la xarxa de gosseres d'Espanya és denigrant, la seva estada en elles és pitjor que estar al carrer. Qualsevol s'acull a l'acabo de "Protectora". Per a què? per emmagatzemar animals fins que no tenen mitjans per donar-los menjar, o perquè vagin criant entre ells per viure dolent? Ningú fa res perquè es compleixin les lleis, i nosaltres a Catalunya encara tenim sort de tenir una bona llei, que no s'aplica, però bona llei.Pots denunciar un abandonament i si tens sort i et surt el judici, ho condemnen a 90 euros per "un abandonament i 5 mesos al centre". Nosaltres li vam posar a aquest animal, el xip, la vacuna, l'esterilització, el vam desparasitar mensualment, el vam alimentar, cuidar i netejar durant cinc mesos. Només per assistir al judici vam perdre dos matins de treballar. Perquè no ho he explicat abans però tots els membres de la nostra Associació som voluntaris, no cobrem res pel nostre treball. Jo no entenc res de lleis però el sentit comú em diu que això no funciona. T'arriba a desil·lusionar que tot aquest tan en precari, la màxima responsabilitat dels animals abandonats és de les autoritats, ja siguin estatals, autonòmiques o municipals segons cada cas. I aquesta recaient en quatre particulars que hipotequem la nostra vida, per aquests ulls que ens miren des de la seva gàbia.L'única manera d'evitar els abandonaments és a partir de l'educació, ensenyar als nens tant a l'escola com en la família, el respecte per la vida i el sofriment dels altres. I aplicar una llei estatal que sancioni els delictes que es cometen contra els drets dels animals. Tenim mitjans, entre Policies, Mossos, Seprona, Agents Rurals, podriam fer molt més que no es fa. Lamentablement només ens fa mal la butxaca, doncs a on ens fa mal. S'ha de dir que hem avançat durant aquests anys, però ens queda moltíssim per fer.Ara només es parla de crisis i encara que és molt greu i ens afecta a tots. Ells segueixen estant aquí.
“En la nostra societat hi ha molt egoisme personal, només té valor lo material i això no és veritat. Les grans coses de la vida no tenen preu: L'Amor, L'Amistat, La Bondat, etc . quan sigueu més grans veureu que no són paraules, és la nostra vida.”
PROTECTORA DE MATARÓ – MATARÓ
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Va ser fa molts anys, de persones amants dels animals que veien com ningú feia res per ells, i a les gosseres els sacrificaven poc dies després de arribar. A l' SPAM MAI s' ha sacrificat, només en casos q no hi ha solució, però si es pot salvar la vida operant, medicant, es fa costi el que costi.
## Reben algun tipus d’ajudes?
Alguna cosa però no gaire, la organització es manté gràcies als socis, padrins, voluntaris i adopcions/entrades de gossos.
## Que pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Poden venir de voluntaris si són majors de 16 anys els caps de setmana per contribuir a que els gossos surtin de passeig, però sobretot a que tinguin contacte amb més gent que no només els treballadors del centre.
Encara que el que més ajuda son les ajudes econòmiques, imagina que només en menjar necessitem 750 kg de pinso a la setmana per alimentar als 320 gossos q tenim, a més suma despeses veterinàries, instal·lacions, sous de treballadors, etc.... les despeses són enormes, y només per 4 euros al mes et pots ser soci, y per 10 euros al mes pots apadrinar a un dels nostres animals, així es col·labora a que tots els animals tinguin menjar, mantes on dormir a l’hivern, etc.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Al contrari del que tothom pensa, durant tot l' any s' abandonen gossos, no només en vacances, no sabria confirmar-te quants gossos entren al any, si no m' equivoco a la pagina web hi ha una secció d’estadístiques que et podrien ajudar, però són molts.
## La majoria dels gossos porten xip?
Hi han gossos trobats que en porten però la gran majoria no. La gent encara no té consciència de que el xip és necessari, ja que potser el teu gos no s' escapa mai, i als 12 anys quan ja està vellet es perd un dia sense voler i sense xip és molt difícil trobar l’amo.
A tots els gossos que entren al nostre refugi, perduts o deixats, se li posa el xip, no poden sortir gossos ni gats del nostre refugi si no porten el xip, no importa si son gossos perduts que ha vingut l' amo a buscar-lo o si són adopcions nostres.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
Això és el més complicat, hem de posar gossos que sabem que son compatibles entre ells per evitar baralles, encara és inevitable que al principi es marquin i "comentin" entre ells qui és el líder de la gàbia, aquesta "conversa" es fa per marcatges entre ells, un mana i si l’altre cedeix ja està parlat entre ells.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Sí. Les baralles són inevitables. Els gossos del nostre centre no viuen tot el dia a la gàbia, de 8 a 13 tenen les gàbies obertes i surten al pati tots excepte els agressius. Imagina 100 gossos junts, són inevitables les baralles, però no t'imaginis baralles amb sang i morts, normalment són marcatges i no arriben a més, encara que de tant en tant sí que hi han baralles series que costen molt de separar (manguera amb aigua i com podem) i un o varis gossos acaben al veterinari.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Tots els gossos / gats del nostre centre surten vacunats, desparasitats interna i externament, amb xip i esterilitzats / castrats.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
Només en casos molt extrems, et comento els últims gossos sacrificats: Ramon, mestís pastor alemany de 14 anys ja no es podia aixecar, no és vida, tombat tot el dia pixant-se a sobre esperant la mort, ja que amb aquesta edat no és possible una recuperació. En aquest casos no allarguem el sofriment. Com aquest hi han més casos, malalties sense cura, s' eutanàsia per evitar patiment. Max, agressivitat, el vam tenir durant quasi un any amb teràpia d' un etòleg i ni així, es tirava a mossegar a la cara sense avis, va mossegar a un i li va treure un queixal, imagina com li va deixar la cara. El propi etòleg ens va dir que mossegava sense avis i sense motiu, ens aquests casos es un perill per als treballadors i és un gos que estan condemnat a viure durant tota la seva vida a una gàbia, perquè ningú l' adoptarà mai. Tenim casos d' agressivitat però que amb teràpia (pagada per nosaltres) poden tenir solucions, aquests no es sacrifiquen, encara que hagin de viure tota la vida amb nosaltres fins que vingui algun que tingui el valor d’emportar-se’l a casa.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Bufff, aquí hi ha per escriure un llibre. La gran majoria, sobre el 80% o més son irresponsabilitats, és a dir, que agafo un cadell perquè son molt macos, sense pensar que necessiten un temps per dedicar-li, que viuen molts anys (típic cas de regalar un cadell a una àvia, i quan l' àvia mor ningú es pot fer càrrec del gos). Altre casos són al·lèrgies, o que han hagut de vendre la casa i al pis de lloguer no li admeten gossos, o d' altres son per denunciar, com que li he agafat fàstic al gos i ja no el vull, que em deixa pèl a casa, que es pixa a casa perquè només el trec 3 vegades a la setmana i un llarg etc de excuses tontes i d’altres per motius reals.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
Primer, que fos obligatori esterilitzar les femelles i castrar els mascles, per evitar que particulars tinguin cadells, treure les botigues de gossos, no és una eina que tothom pot comprar, ja que primer s' ha de veure si aquesta persona està capacitada per tenir un animal durant TOTA la seva vida, i evitaríem el "és que la meva noia m'ho ha regalat i a casa no m' ho deixen tenir", però sobretot concienciar a la gent que no són joguines, que necessiten moltes coses i que no son "baratos"; durant els primers anys són vacunes, però com nosaltres poden tenir accidents o enfermetats i ells no tenen seguretat social.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Normalment els que compren no sempre volen un gos, moltes vegades només volen el gos de moda, ara el Bulldog francès / angles. Pregunta a classe si agafarien un gos lleig que s'han trobat, segur que et diuen que no, però si és un bulldog que li regalen segur que més d' un sí que l' agafaria. Si vols un company caní, d' acord que t' ha d' agradar i entrar per l' ull, però ha de donar igual si és de raça o no, només importa el caràcter del gos i si es pot adaptar a tu o no.
“Concienciar, concienciar, i concienciar. Si la gent veies lo malamament que ho passa l' animal quant entra al centre, la cara de terror, no por, terror que té als ulls els primers dies, els crits que donen les primeres nits quan dormen a la gàbia cridant a la "seva" família, ja que no entenen què esta passant, s' ho pensarien 2 vegades abans d' abandonar. Amb els gats, és pitjor, això de que els gats s'espavilen al carrer és mentida, entre el 70-80% dels gats abandonats en refugis es deixen morir de pena, deixen de menjar fins que moren, els ingressem amb suero però deixen anar la seva vida. Aquest percentatge augmenta amb els gats abandonats al carrer.”
ARCA - TORTOSA
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Sabíem que faltava aquest servei. No hi havia cap protectora fins a Tarragona dins de Catalunya i nosaltres estem a 100 km.
Hi havien molts gossos pels carrers. Uns anys abans, quan si que hi havia una protectora, alguns de nosaltres ja ajudàvem.
Els que ens vam parlar durant mesos teníem aquesta inquietud i necessitat ajudar.
## Reben algun tipus d’ajudes?
La subvenció d'aquest any de la Generalitat no ens l'han donat, no és una cosa segura i, a més, no ens treu de cap “apuro” perquè és molt poca quantitat respecte del que nosaltres gastem.
Si te la donen et diuen que t'has de gastar 10 i porta-ls’hi factures, però
ells et donaran com a molt 4.
Si ens mantenim és pels socis, aquesta gent anònima que veu el que està passant i ho recolza.
## Qué pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Si no pot venir a treballar sense cobrar netejant les gàbies de excrements i orina com fan les poques voluntàries que hi ha, el millor que poden fer és fer-se socis posant-se en contacte amb nosaltres.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Uns 200. Últimament se n'abandonen més.
Sí, hi ha variable, però no hi ha tanta diferència com diuen, tots els mesos se’n abandonen bastants. La variable és abans de l'estiu, a Nadal
i desprès de Nadal i cap a l'abril, que coincideix amb el final de l'època de caça.
## La majoria dels gossos porten xip?
No, cap en porta. Només uns pocs que són de pura raça i no totes les races,
només les que valen diners. Sempre hi ha alguna excepció.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
El caràcter de cada gos. Han de ser afins o compatibles.
Es porten malament entre dos gàbies perquè són molt territorials i celosos.
S'ha d'anar en compte de no barrejar gàbies.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Dins d'una mateixa gàbia no, i si ajuntes gossos de diferents gàbies pot ser que no passi res, però el risc és molt elevat. S'ha d'evitar per tal d’evitar baralles
que puguin produir ferides.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Si, no s'escatima en gastos.
És molt important donar-lo bé, amb les seves vacunes i nosaltres els donem a tots esterilitzats perquè la cria descontrolada és un dels principals factors que provoca abandonaments. Naturalment en bon estat de salut i el portem al lloc on estarà el gos per veure com estarà i parlem amb el seu propietari. Això també és molt important, veure in situ on estarà.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
No. Aquesta setmana passada ens van portar un gos que s'havien trobat amb una pota arrencada amb sang i l'os sortint.
El vam operar, el veterinari li va tenir que amputar la pota, ens va costar 250 euros. Tractem a tots els que tenen lehismània i filaria. Els gastos veterinaris
superen en molt als d'alimentació. No en sacrifiquem cap.
Me'n recordo d'un cas d'un gos atropellat destrossat per dins amb la columna vertebral partida o d'un gos agonitzant per una infecció mortal i un altre per un enverinament. Evidentment que en aquestos casos extrems es sacrifiquen per evitar el sofriment.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Causes moltes però motius cap. És a dir, el que diem per exemple de la cria, si tenen 7 cadells pensen els donarem, als 2 mesos només n'han donat 3, els altre 4 els posen en una caixa y els abandonen, així mateix.
Causa: no haver esterilitzat la gossa per inconsciència.
Motiu: incomoditat? objectivament cap.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
El govern fer complir les lleis i posar penes més dures. També concienciar als ciutadans i educar als infants al respecte. Els ciutadans ser una mica més sensibles, responsables i intel·ligents. La informació sobre el que deuríem fer ja la tenim i de nosaltres depèn posar-ho en pràctica.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Personalment crec que la gent ja sap el que està bé i el que està malament. I campanyes de conscienciació se n'ha fet moltes. Evidentment s'han de continuar fent però crec que ens hauríem de fixar a Espanya en el que s'ha fet a Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Suissa...
Allà aquesta cultura de tradició, aquesta antiguitat de pensament no existeix en els adults i molt menys en els nens. Si algú pensa malament, per dir-ho així, se'l castiga duríssimament, amb penes fins i tot de pressó.
Resumint, tenen interioritzat el respecte als animals i això és el que hauria de començar a fer el nostre govern si no volem acabar sent la viva presència de l'home de cromagnon.
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Un grup de persones sensibles respecte els animals es van adonar que l’ajuntament de l’Hospitalet sacrificava els gossos passats 20 dies si l’amo no els reclamava (fa 5 anys això era legal). Al saber-ho van proposar a l’ajuntament que els hi regales a ells tots els gossos que no s’adoptessin. Al principi els repartien en altres refugis. Però després van llogar una residència canina i els portaven a la residència. Una protectora alemanya es quedaria amb els menors de 17kg, i animals sense sostre amb els de més de 17kg.
## Reben algun tipus d’ajudes?
Els ajuntaments subvencionen el servei de recollida d'animals. Tot i que resulta insuficient. Les principals ajudes provenen de donatius de socis i voluntaris.
## Qué pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Es necessiten molts voluntaris, que passegin els gossos, els respatllin, els eduquin, etc.. necessitem voluntaris que puguin cuidar a casa cadells o gossos malalts que no poden sobreviure en una gàbia, necessitem voluntaris que ens ajudin a difondre via internet els gossos que més necessiten una adopció, necessitem socis que per falta de temps i que no poden col·laborar amb el seu esforç facin donatius o apadrinin un gos a la associació per comprar material, etc.. les tasques son moltes i molt diverses i ha espai perquè cada voluntari faci allò que més li agrada o li ve de gust.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Animals sense sostre té capacitat per a 200 gossos. La veritat és que la distribució dels abandonaments es força estable durant tot l'any. Hi ha una lleugera pujada dels abandonaments als 3 mesos d'estiu però també coincideix amb un període fort d'adopcions. La gent està relaxada i animada i creu que disposa de molt de temps per educar un gos. Aquest any hem rebut una mitja de 2 a 3 gossos a la setmana, i en període de vacances entre 4 i 5. Però també hem de tenir en compte que molts d'aquests recollits al carrer seran recuperats pel seu propietari.
## La majoria dels gossos porten xip?
El 61% dels gossos que han entrat aquest any portaven xip.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
El caràcter del animal. La gran majoria dels nostres gossos són molt sociables i es porten bé els uns amb els altres. També juguem una mica amb mascles i femelles doncs et garanteixes que es portaran bé entre si. I com que tots els animals estan castrats no hi ha baralles.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Sempre hi han problemes. Es tracta d'animals amb sentiment i com les persones tenen dies bons i dolents.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (és a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Vacunes, xip, castració, desparasitació interna i externa, se’ls entrega amb cartilla sanitària, pre i post seguiment, contracte d'adopció i en cas de demanar-ho anàlisis de leishmania.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
Parlem de casos en que el veterinari diu que el gos pateix i que no hi ha cap possibilitat de cura. Si hi ha possibilitat de cura o no pateix seguim endavant amb el tractament. Així hem aconseguit que gossos d'accidents de tràfic paralítics se’n vaguin caminant a una llar. Acupuntura, operacions, homeopatia... tot es vàlid si es pot salvar un gos.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Totes. Tot pot ser una bona excusa per deixar un animal. Al·lèrgia, vacances, mal comportament de l'animal, que no menja, que menja massa, que fa pipí a casa, que s'escapa, perquè esta malalt el gos o perquè ho esta el propietari, mort d'un familiar, augment d'hores de treball, en el pis no deixen tenir gossos i els ha descobert el propietari del pis, divorcis, naixement d'un fill, entrada d’un altre gos a casa, que ha crescut massa, no ha crescut, que és un cadell molt juganer i ho destrossa tot... Sobre tot i a molt gossos perduts, que no han sigut abandonats però que el seu propietari no sap per on buscar-lo o no li interessa buscar-lo. Molta gent no coneix les protectores i no se'ls hi acudeix trucar per veure si hi és el seu gos.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
La esterilització. És l’única forma viable. cada cadell que ve al món mata un gos a la gossera espanyola (a Catalunya està prohibit el sacrifici). Entres a internet i tothom busca parella per fer criar el seu gos, només es venen i es venen camades de gossos criats a casa de forma il·legal, amb transmissió de malalties i deformacions genètiques que es transmeten als cadells que després el comprador deixarà a una gossera per deforme. Milers de persones adquirint cadells impulsivament sense conèixer el caràcter de l'animal. Regalant sense cap control ni seguiment de l’estat de salut de l'animal o de la salut psicològica de l’adquiridor. Les campanyes anti-abandonament són molt maques però no son efectives, només tapen els símptomes de la malaltia. La malaltia és la societat que gaudeix de la cria d'animals sense tenir en compte el problema social que hi ha al darrere. Perquè "jo els donaré només a bones famílies que no l'abandonin desprès" però és que tothom les dona a bones famílies i les gosseres estan plenes de gossos amb bones famílies. Si, i els adoptants ens enganyen a les protectores, que se suposa que som professionals.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Portar-los a una protectora. Que vegin el moment en que una família porta el gos al refugi. Que vegin com plora l'animal, com es fica en un racó i no vol menjar ni que el toquin, veure com els voluntaris tenen que agafar-lo en braços i animar-lo a seguir vivint, ficar-li la llauna dins la boca i fer-lo mastegar... això i cursets obligatoris de tinença d’animals.
AMICS DEL ANIMALS - DOSRIUS
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
La primera idea per ajudar als animals abandonats del nostre municipi va sorgir per NECESITAT.
Al nostre municipi hi havia tres gàbies a on s’anaven recollint tots els animals abandonats, perduts, etc... Allà se’n hi ficaven de grans, petits, cadells, malalts........Quan estava plena es buidava fins que es tornava a emplenar. L’ajuntament tenia un gran problema y llavors ja hi havia un grup de persones patint per la situació que patien els animals.
Una protectora pionera a la zona del Maresme, va apostar per una idea que de moment és la que millor funciona: no crear grans centres on emmagatzemar animals, sinó petits centres a cada poble, a on s’hi involucri per una banda l’ajuntament i de l’altre banda la protectora. El nostre ajuntament va escoltar aquesta proposta i va convocar una reunió a on vam assistir totes les persones que volíem ajudar. D’aquesta reunió va sortir un ferm compromís de col·laboració de totes les parts. D’això ja en fa més de vuit anys.
## Reben algun tipus d’ajudes?
La nostra associació rep ajudes per tres vies:
- La subvenció anual de l’ajuntament.
- Les quotes dels socis
- Donacions, Assistència a fires, Guardioles, etc...
## Que pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Qualsevol persona pot aportar la seva ajuda a la nostra associació simplement posant-se amb contacte amb nosaltres sigui via e-mail, telèfon o en el mateix centre. Qualsevol tipus d’ajuda és sempre benvinguda.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
La nostra associació recull una mitjana anual de 200 gossos amb dos pics: a l’estiu i a la temporada de caça.
## La majoria dels gossos porten xip?
Desgraciadament hi ha molt desconeixement de la llei i encara que és obligatori tenir a l’animal degudament identificat des de l’any 1998 en la majoria de casos no és així.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
Generalment solem posar a dos animals per gàbia. Sempre és més fàcil un mascle i una femella. Encara que se’ns han donat casos de tot, això és el més general. Prèviament els presentem al pati perquè puguin olorar-se, jugar. I si tot va bé, viure en el mateix espai.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Els animals abandonats solen ser infinitament agraïts per la ajuda rebuda, ja sigui menjar, una carícia, una cura... No sol haver-hi problemes de comportament un cop has avaluat amb qui pot conviure i amb qui no.
Tot i així sempre hi pot haver alguna baralla, és la nostra responsabilitat procurar que això no passi i si arriba a passar, veure quina ha sigut la causa i evitar-ho en futures ocasions. Tan pel seu benestar com per la nostra integritat física.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
La nostra Associació té un protocol d'actuació per a quan arriba un animal nou al centre, elaborat per un veterinari. Bàsicament consisteix en el següent:- Comprovació d'identificació. Sinó va identificat, implantació del microxip.- Revisió de l'estat general de l'animal.- Desparasitació externa.- Desparasitació interna.- Revisió veterinària.- Passats els vint dies legals, per si de cas el propietari ho reclama:- Vacuna.- Esterilització. - Entrada en la borsa d'adopció.Si l'animal aquesta ferit o malalt tot el protocol es posposa, fins que l'animal està en condicions d'anar fent front als diferents passos.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
La nostra Associació aquesta creada i treballa per ajudar-los. No eutanasiem animals. Només apliquem l'eutanàsia humanitària en casos d'animals terminals, que s'entengui molt clar, quan estan morint en un procés de càncer, quan el veterinari no pot ajudar-lo més i estan patint per morir. Sinó, s'intenta tot el que es pugui, per recuperar-lo.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Els casos que al·lega la gent per abandonar el seu animal són dels més dispars: Una al·lèrgia, una separació, un canvi de domicili, que no ho pot cuidar com es mereix, etc . Molt poques persones són lo realment madures i honrades per reconèixer que s'han cansat de la joguina i que ho volen deixar aparcat. Perquè adoptar un animal és incorporar un membre de quatre potes, però un membre més a la família. Donen molt a canvi de molt poc. Però hem de ser conscients que som responsables d'ells des que decidim que entri en la nostra vida. Ells no tenen res més que el seu amic humà, res més que el seu propietari i la seva vida.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
El govern, els polítics, els funcionaris... Algú és realment conscient del problema. Estem matant animals cada dia en les gosseres d'Espanya, i a la mateixa vegada, deixem que els particulars criïn indiscriminadament, que ens entrin camions plens de cadells dels països de l'est... Estem condemnant a les víctimes de l'abandonament a la pena de mort. I no només això, la xarxa de gosseres d'Espanya és denigrant, la seva estada en elles és pitjor que estar al carrer. Qualsevol s'acull a l'acabo de "Protectora". Per a què? per emmagatzemar animals fins que no tenen mitjans per donar-los menjar, o perquè vagin criant entre ells per viure dolent? Ningú fa res perquè es compleixin les lleis, i nosaltres a Catalunya encara tenim sort de tenir una bona llei, que no s'aplica, però bona llei.Pots denunciar un abandonament i si tens sort i et surt el judici, ho condemnen a 90 euros per "un abandonament i 5 mesos al centre". Nosaltres li vam posar a aquest animal, el xip, la vacuna, l'esterilització, el vam desparasitar mensualment, el vam alimentar, cuidar i netejar durant cinc mesos. Només per assistir al judici vam perdre dos matins de treballar. Perquè no ho he explicat abans però tots els membres de la nostra Associació som voluntaris, no cobrem res pel nostre treball. Jo no entenc res de lleis però el sentit comú em diu que això no funciona. T'arriba a desil·lusionar que tot aquest tan en precari, la màxima responsabilitat dels animals abandonats és de les autoritats, ja siguin estatals, autonòmiques o municipals segons cada cas. I aquesta recaient en quatre particulars que hipotequem la nostra vida, per aquests ulls que ens miren des de la seva gàbia.L'única manera d'evitar els abandonaments és a partir de l'educació, ensenyar als nens tant a l'escola com en la família, el respecte per la vida i el sofriment dels altres. I aplicar una llei estatal que sancioni els delictes que es cometen contra els drets dels animals. Tenim mitjans, entre Policies, Mossos, Seprona, Agents Rurals, podriam fer molt més que no es fa. Lamentablement només ens fa mal la butxaca, doncs a on ens fa mal. S'ha de dir que hem avançat durant aquests anys, però ens queda moltíssim per fer.Ara només es parla de crisis i encara que és molt greu i ens afecta a tots. Ells segueixen estant aquí.
“En la nostra societat hi ha molt egoisme personal, només té valor lo material i això no és veritat. Les grans coses de la vida no tenen preu: L'Amor, L'Amistat, La Bondat, etc . quan sigueu més grans veureu que no són paraules, és la nostra vida.”
PROTECTORA DE MATARÓ – MATARÓ
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Va ser fa molts anys, de persones amants dels animals que veien com ningú feia res per ells, i a les gosseres els sacrificaven poc dies després de arribar. A l' SPAM MAI s' ha sacrificat, només en casos q no hi ha solució, però si es pot salvar la vida operant, medicant, es fa costi el que costi.
## Reben algun tipus d’ajudes?
Alguna cosa però no gaire, la organització es manté gràcies als socis, padrins, voluntaris i adopcions/entrades de gossos.
## Que pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Poden venir de voluntaris si són majors de 16 anys els caps de setmana per contribuir a que els gossos surtin de passeig, però sobretot a que tinguin contacte amb més gent que no només els treballadors del centre.
Encara que el que més ajuda son les ajudes econòmiques, imagina que només en menjar necessitem 750 kg de pinso a la setmana per alimentar als 320 gossos q tenim, a més suma despeses veterinàries, instal·lacions, sous de treballadors, etc.... les despeses són enormes, y només per 4 euros al mes et pots ser soci, y per 10 euros al mes pots apadrinar a un dels nostres animals, així es col·labora a que tots els animals tinguin menjar, mantes on dormir a l’hivern, etc.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Al contrari del que tothom pensa, durant tot l' any s' abandonen gossos, no només en vacances, no sabria confirmar-te quants gossos entren al any, si no m' equivoco a la pagina web hi ha una secció d’estadístiques que et podrien ajudar, però són molts.
## La majoria dels gossos porten xip?
Hi han gossos trobats que en porten però la gran majoria no. La gent encara no té consciència de que el xip és necessari, ja que potser el teu gos no s' escapa mai, i als 12 anys quan ja està vellet es perd un dia sense voler i sense xip és molt difícil trobar l’amo.
A tots els gossos que entren al nostre refugi, perduts o deixats, se li posa el xip, no poden sortir gossos ni gats del nostre refugi si no porten el xip, no importa si son gossos perduts que ha vingut l' amo a buscar-lo o si són adopcions nostres.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
Això és el més complicat, hem de posar gossos que sabem que son compatibles entre ells per evitar baralles, encara és inevitable que al principi es marquin i "comentin" entre ells qui és el líder de la gàbia, aquesta "conversa" es fa per marcatges entre ells, un mana i si l’altre cedeix ja està parlat entre ells.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Sí. Les baralles són inevitables. Els gossos del nostre centre no viuen tot el dia a la gàbia, de 8 a 13 tenen les gàbies obertes i surten al pati tots excepte els agressius. Imagina 100 gossos junts, són inevitables les baralles, però no t'imaginis baralles amb sang i morts, normalment són marcatges i no arriben a més, encara que de tant en tant sí que hi han baralles series que costen molt de separar (manguera amb aigua i com podem) i un o varis gossos acaben al veterinari.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Tots els gossos / gats del nostre centre surten vacunats, desparasitats interna i externament, amb xip i esterilitzats / castrats.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
Només en casos molt extrems, et comento els últims gossos sacrificats: Ramon, mestís pastor alemany de 14 anys ja no es podia aixecar, no és vida, tombat tot el dia pixant-se a sobre esperant la mort, ja que amb aquesta edat no és possible una recuperació. En aquest casos no allarguem el sofriment. Com aquest hi han més casos, malalties sense cura, s' eutanàsia per evitar patiment. Max, agressivitat, el vam tenir durant quasi un any amb teràpia d' un etòleg i ni així, es tirava a mossegar a la cara sense avis, va mossegar a un i li va treure un queixal, imagina com li va deixar la cara. El propi etòleg ens va dir que mossegava sense avis i sense motiu, ens aquests casos es un perill per als treballadors i és un gos que estan condemnat a viure durant tota la seva vida a una gàbia, perquè ningú l' adoptarà mai. Tenim casos d' agressivitat però que amb teràpia (pagada per nosaltres) poden tenir solucions, aquests no es sacrifiquen, encara que hagin de viure tota la vida amb nosaltres fins que vingui algun que tingui el valor d’emportar-se’l a casa.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Bufff, aquí hi ha per escriure un llibre. La gran majoria, sobre el 80% o més son irresponsabilitats, és a dir, que agafo un cadell perquè son molt macos, sense pensar que necessiten un temps per dedicar-li, que viuen molts anys (típic cas de regalar un cadell a una àvia, i quan l' àvia mor ningú es pot fer càrrec del gos). Altre casos són al·lèrgies, o que han hagut de vendre la casa i al pis de lloguer no li admeten gossos, o d' altres son per denunciar, com que li he agafat fàstic al gos i ja no el vull, que em deixa pèl a casa, que es pixa a casa perquè només el trec 3 vegades a la setmana i un llarg etc de excuses tontes i d’altres per motius reals.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
Primer, que fos obligatori esterilitzar les femelles i castrar els mascles, per evitar que particulars tinguin cadells, treure les botigues de gossos, no és una eina que tothom pot comprar, ja que primer s' ha de veure si aquesta persona està capacitada per tenir un animal durant TOTA la seva vida, i evitaríem el "és que la meva noia m'ho ha regalat i a casa no m' ho deixen tenir", però sobretot concienciar a la gent que no són joguines, que necessiten moltes coses i que no son "baratos"; durant els primers anys són vacunes, però com nosaltres poden tenir accidents o enfermetats i ells no tenen seguretat social.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Normalment els que compren no sempre volen un gos, moltes vegades només volen el gos de moda, ara el Bulldog francès / angles. Pregunta a classe si agafarien un gos lleig que s'han trobat, segur que et diuen que no, però si és un bulldog que li regalen segur que més d' un sí que l' agafaria. Si vols un company caní, d' acord que t' ha d' agradar i entrar per l' ull, però ha de donar igual si és de raça o no, només importa el caràcter del gos i si es pot adaptar a tu o no.
“Concienciar, concienciar, i concienciar. Si la gent veies lo malamament que ho passa l' animal quant entra al centre, la cara de terror, no por, terror que té als ulls els primers dies, els crits que donen les primeres nits quan dormen a la gàbia cridant a la "seva" família, ja que no entenen què esta passant, s' ho pensarien 2 vegades abans d' abandonar. Amb els gats, és pitjor, això de que els gats s'espavilen al carrer és mentida, entre el 70-80% dels gats abandonats en refugis es deixen morir de pena, deixen de menjar fins que moren, els ingressem amb suero però deixen anar la seva vida. Aquest percentatge augmenta amb els gats abandonats al carrer.”
ARCA - TORTOSA
## D'on va sortir la iniciativa de crear la organització?
Sabíem que faltava aquest servei. No hi havia cap protectora fins a Tarragona dins de Catalunya i nosaltres estem a 100 km.
Hi havien molts gossos pels carrers. Uns anys abans, quan si que hi havia una protectora, alguns de nosaltres ja ajudàvem.
Els que ens vam parlar durant mesos teníem aquesta inquietud i necessitat ajudar.
## Reben algun tipus d’ajudes?
La subvenció d'aquest any de la Generalitat no ens l'han donat, no és una cosa segura i, a més, no ens treu de cap “apuro” perquè és molt poca quantitat respecte del que nosaltres gastem.
Si te la donen et diuen que t'has de gastar 10 i porta-ls’hi factures, però
ells et donaran com a molt 4.
Si ens mantenim és pels socis, aquesta gent anònima que veu el que està passant i ho recolza.
## Qué pot fer una persona per tal de contribuir amb la organització?
Si no pot venir a treballar sense cobrar netejant les gàbies de excrements i orina com fan les poques voluntàries que hi ha, el millor que poden fer és fer-se socis posant-se en contacte amb nosaltres.
## Aproximadament, quin nombre de gossos reben a l’any? Hi ha alguna variable que faci que en un cert període temporal de l’any es rebin més animals?
Uns 200. Últimament se n'abandonen més.
Sí, hi ha variable, però no hi ha tanta diferència com diuen, tots els mesos se’n abandonen bastants. La variable és abans de l'estiu, a Nadal
i desprès de Nadal i cap a l'abril, que coincideix amb el final de l'època de caça.
## La majoria dels gossos porten xip?
No, cap en porta. Només uns pocs que són de pura raça i no totes les races,
només les que valen diners. Sempre hi ha alguna excepció.
## Quins criteris seguiu alhora de posar els gossos en gàbies comunitàries?
El caràcter de cada gos. Han de ser afins o compatibles.
Es porten malament entre dos gàbies perquè són molt territorials i celosos.
S'ha d'anar en compte de no barrejar gàbies.
## Teniu problemes de comportament entre els mateixos gossos?
Dins d'una mateixa gàbia no, i si ajuntes gossos de diferents gàbies pot ser que no passi res, però el risc és molt elevat. S'ha d'evitar per tal d’evitar baralles
que puguin produir ferides.
## Quins requisits ha de tenir un gos per a ser donat en adopció? (es a dir, se’ls fan revisions mediques, se’ls administren vacunes, se’ls esterilitza etc. abans de ser donats en adopció?)
Si, no s'escatima en gastos.
És molt important donar-lo bé, amb les seves vacunes i nosaltres els donem a tots esterilitzats perquè la cria descontrolada és un dels principals factors que provoca abandonaments. Naturalment en bon estat de salut i el portem al lloc on estarà el gos per veure com estarà i parlem amb el seu propietari. Això també és molt important, veure in situ on estarà.
## En casos extrems sacrifiquen els animals? En tal cas, de quins casos parlem?
No. Aquesta setmana passada ens van portar un gos que s'havien trobat amb una pota arrencada amb sang i l'os sortint.
El vam operar, el veterinari li va tenir que amputar la pota, ens va costar 250 euros. Tractem a tots els que tenen lehismània i filaria. Els gastos veterinaris
superen en molt als d'alimentació. No en sacrifiquem cap.
Me'n recordo d'un cas d'un gos atropellat destrossat per dins amb la columna vertebral partida o d'un gos agonitzant per una infecció mortal i un altre per un enverinament. Evidentment que en aquestos casos extrems es sacrifiquen per evitar el sofriment.
## Quines “causes o motius” tenen les persones que abandonen als animals?
Causes moltes però motius cap. És a dir, el que diem per exemple de la cria, si tenen 7 cadells pensen els donarem, als 2 mesos només n'han donat 3, els altre 4 els posen en una caixa y els abandonen, així mateix.
Causa: no haver esterilitzat la gossa per inconsciència.
Motiu: incomoditat? objectivament cap.
## Quines mesures creu que podria adoptar tan el govern com els ciutadans per tal d’evitar o reduir el maltractament i abandó d’animals?
El govern fer complir les lleis i posar penes més dures. També concienciar als ciutadans i educar als infants al respecte. Els ciutadans ser una mica més sensibles, responsables i intel·ligents. La informació sobre el que deuríem fer ja la tenim i de nosaltres depèn posar-ho en pràctica.
## Quins són o serien els millors mètodes per tal de concienciar a la gent per no abandonar als seus animals i per adoptar-ne en comptes de comprar-ne?
Personalment crec que la gent ja sap el que està bé i el que està malament. I campanyes de conscienciació se n'ha fet moltes. Evidentment s'han de continuar fent però crec que ens hauríem de fixar a Espanya en el que s'ha fet a Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Suissa...
Allà aquesta cultura de tradició, aquesta antiguitat de pensament no existeix en els adults i molt menys en els nens. Si algú pensa malament, per dir-ho així, se'l castiga duríssimament, amb penes fins i tot de pressó.
Resumint, tenen interioritzat el respecte als animals i això és el que hauria de començar a fer el nostre govern si no volem acabar sent la viva presència de l'home de cromagnon.
miércoles, 29 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
